Illes de Grecia. EL DODECANÈS

En grec Δωδεκάνησα, Dodekànisa, que vol dir "dotze illes" és un arxipèlag que esta al sud-est de Grècia, les més pròximes a Turquia.

Aquest any hem visitat Astypàlea (com cada any), Karpathos, Simy, Rodes, i Kastellórizo.

El Dodecanès

Illes de Grécia. KARPHATOS

Té una longitud de 50 km, i és molt muntanyosa. 
La serralada escarpada del Kalí-Limni (1215 m) és, segons la mitologia, el lloc de naixement dels Titans. Aquesta serralada divideix l'illa en dues zones, una semidesèrtica i poc poblada al nord i una altra ben irrigada i amb una major densitat de població al sud.
A causa de la seva orografia complicada i poc accessible antigament fou reducte de pirates i actualment és un dels últims llocs on queden alguns nuclis de foques en les seves costes.

La part més interessant és la del Nord amb la ciutat d'Olympos. Que va estar aïllada de la resta de l'illa fins recentment (fa només fa 4 o 5 anys que hi arriba una carretera asfaltada). La ciutat s'enfila la falda del Mt. Elies (650 m). De cases multicolors i carrers costeruts amb escales de l'ample que puguin passar els ases.

Els habitants d'Olympos (sobretot, les dones grans) conserven encara la vestimenta i costums tradicionals. Fan el pa de forma artesana en forns a l'aire lliure. Són molt simpàtiques i estan contentes que arribin turistes, ja que això els hi fa la vida més fàcil per poder vendre els seus productes artesans i muntar petits restaurants. Moltes ja parlen angles (bàsic) i les trobes fent auto estop portant cistells de figues i herba pels conills...

( llibreta 13x21 cm, paper Arches 300 g, aquarel·les Windsor & Newton, rotulador)

Kàrpathos

A Olympos queden una vintena de molins de vent situats a la carena. Ara ja tots en desús però
que mols encara conserven la maquinària de fusta.

Avlona és una vall fèrtil prop d'Olympos on els xais, les figues de moro, i la vinya són el paisatge 
habitual entre petits camps de cereals secs a l'estiu.

Cards / Cabres

Illes de Grecia. RODES

La ciutat de Rodes fou fundada el 408 aC a l'extrem nord de l'illa. 

A l'edat mitjana, la presència dels Cavallers de Sant Joan li va donar el seu aspecte actual, amb la gran fortalesa a la vora del port i el palau del gran mestre al costat. Durant la dominació otomana també si varen construir algunes mesquites. 

La ciutat medieval de Rodes, ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 
Actualment el turisme satura el nucli antic, però val la pena perdre's pel laberint de carrers de la ciutat emmurallada.

( llibreta 13x21 cm, paper Arches 300 g, aquarel·les Windsor & Newton, rotulador)

El nucli antic emmurallat dona a mar

Font medieval a la plaça d'Hipòcrates, centre neuràlgic del nucli antic de Rodes

(I) Agia Triada (santa trinitat) s. XIV. Originalment era una església catòlica. Més tard duran la dominació otomana es va convertir en una 
mesquita, de la qual, només en queda la base del minaret, que va ser destruït per un terratrèmol. 
Posteriorment és convertí de nou en capella ortodoxa.

(II) Carrer dels cavallers (Odos Ippoton) l'orde militar que custodiava Rodes estava formada per cavallers procedents de gran part 
de l'Europa cristiana. El carrer format bàsicament per cases del segle XV està 
pràcticament igual que fa cinc-cents anys. 

Escuts de les diferents ordres que s'exhibeixen a les entrades de les cases.

(I) El deliciós Mercat Nou construït pels italians en el període de la seva dominació (1912-1943) barreja l'estil otomà i bizantí amb toc d'art déco.
(II) Detall de les columnes i templet central per a la venda de peix.

La mesquita de Murat Reis a la ciutat nova. / Cementiri otomà annexe a la mesquita

Lawrence Durrell: Les illes gregues.
«Va ser a Rodes on vaig passar aquests anys tan feliços després de la guerra, 
recollit al jardí sagrat de Murat Reis. Vaig estar realment vivint en un cementiri turc 
de tal bellesa i silenci que sovint desitjava morir i quedar segellat en una d'aquelles belles 
formes; jeure allà somiant per sempre amb Eyoub i les grans dames que somien el temps 
en el vehement silenci de la calor turc, amb només el so de les fulles que cauen ...
 La meva taula al jardí rosegada per la calor i el vi vessat; en ella de vegades prenia notes 
o dibuixava alguna cosa. Tot transcorria amb suor, calor i vi...» «El pati estava completament 
envoltat d'hibiscs en flor - la més bella, tenaç i femenina planta que existeix. »

Illes de Grecia. SYMI

És una illa d'arquitectura i emplaçament molt bonica que té un punt a favor no té aeroport, però la seva proximitat amb Rodes (lloc de molt turisme) fa que durant el dia els seus carrers que donen a mar, s'omplin de turistes. De totes maneres si puges unes quantes escales (ja que és molt costeruda) i al vespre (quan ja no venen vaixells de Rodes) et reconcilies amb ella.

A l'altra punta de l'illa ja el monestir de Panormitis. És com Montserrat pels grecs però en versió marinera. En el seu museu, ja una estança plena de vaixells, empolles i tota mena d'artefactes que flotin que han arribat a Panormitis amb els desitjos dels creients. Existeix la creença que si tires una ampolla a mar amb les teves peticions. Segur que arriben a Panormitis i seran complertes.

( llibreta 13x21 cm, paper Arches 300 g, aquarel·les Windsor & Newton, rotulador)

Symi

Port de Symi

Illes de Grècia. KATELLÓRIZO

Castellroig (en català) o Megisti (en grec), està situada a només 2 km de la costa de Turquia i a 120 km a l'est de l'illa de Rodes. És el territori més llunyà de l'estat grec. Actualment té uns 250 habitats
Vaig tenir coneixement d'aquesta illa a través del llibre "Corazon de Ulises" d'en Javier Reverte. Més tard en Xavier Moret també en parla en el seu llibre "Grècia, viaje de otoño".

No és fàcil arribar-hi, cal volar primer fins Atenes, després a Rodes, i finalment un altre avió (d'hèlix) a Kastellórizo. El viatge amb vaixell és més llarg però absolutament recomanable.

L'illa per la seva situació estratègica i el magnífic port natural ha sigut al llarg dels anys ocupada per als: rodis, romans, bizantins, pels cavallers de l'orde de malta, mamelucs, catalans, venecians, grecs, turcs, italians, anglesos, alemanys i al final de la 2a guerra mundial (1948) va passar de moment a Grècia.
Actualment turcs i grecs es miren de reüll per recuperar o conservar l'illa.

Les seves acolorides cases d'estil neoclàssic de tots colors, li donen un caràcter especial. No té platges. Només té una carretera que porta al petit aeroport i un taxi. Però val la pena anar-hi

( llibreta 13x21 cm, paper Arches 300 g, aquarel·les Windsor & Newton, rotulador)

Kastellórizo esta a 2 km de Turquia  / Escut de Kastellórizo

Entrada per mar a la badia de Kastellórizo (Castellroig) amb el penyasegat li dona nom

La badia de Kastellórizo

L'antiga mesquita

Casetes neoclàssiques que donen a mar

Detalls de l'ornamentació neoclàssica amb elements que recorden la cultura "Licia"

Elements i tomba excavada a la roca de la cultura "Licia" (secle I aC) trobats a l'illa

Baix relleu romà trobat a l'illa / Fragment de pintura bizantina

                                    Capvespre a la badia de Mandraki, Turquia al fons

Il·lustracions per un llibre sobre cuina Mediterrània

Més de 200 aquarel·les de petit format (10 x 15 cm) per il·lustrar un llibre sobre cuina Mediterrània per l'editorial Zahorí Books

CALENDARI 2019. Papallones diürnes de la Mediterrània.

A la Terra, tres de cada quatre animals són insectes i, dins d'aquest grup, el segon més nombrós són les papallones. Es calcula que al món n'hi ha més de 200.000 espècies. En la Conca Mediterrània, diuen, n'hi ha al voltant de 3.000 espècies, moltes encara no han estat identificades.

Tot i la simpatia i popularitat que desperten, són unes grans desconegudes.

12 aquarel·les per un futur calendari de les papallones més característiques del nostre Mediterrani. Ambientades amb la planta de la qual s'alimenten preferentment.

Tot plegat fet amb el record de les làmines de botànica dels s. XVIII i XIX.

CÒRDOVA, l'herència musulmana

El califat Omeia era un estat musulmà andalusí amb capital a Còrdova. 
La ciutat tenia 250.000 habitants a l'any 935 i va superar els 500.000 a l'any 1000 (alguns historiadors parlen d'1 milió d'habitants). 
Va ser l'època de màxima esplendor de l'Andalús.

El califa Omeia va ser un gran impulsor de la cultura: va dotar a Còrdova amb prop de setanta biblioteques, va fundar una universitat, una escola de medicina i una altra de traductors del grec i de l'hebreu a l'àrab. Va fer ampliar la Mesquita de Còrdova. El traçat dels seus carrers i "patios" reflexa, encara avui, aquesta rica herència.

( llibreta 13x21 cm, paper Arches 300 g, aquarel·les Windsor & Newton, rotulador)

Còrdova vista des de la "Torre Calahorra" amb el "Puente Romano" i el Guadalquivir en primer terme. La Mesquita al centre

L'església del "Cristo del Descendimiento" a la plaça de Santa Teresa / El "Cristo de los Faroles" a la plaça Capuchinos.

"Patio" del palau de Viana  / "Patio" del carrer Encarnación

Plaça Jerónimo Paez

Banys àrabs reconvertits en "tablao flamenco" del carrer Velázquez Bosco

La Mesquita de Còrdova

Es va començar a construir l'any 785, amb la reutilització de columnes i capitells procedents d'èpoques anteriors (romans i visigots). 

Després de diverses ampliacions i reconversió en catedral cristiana, el conjunt és d'un eclecticisme total on podem trobar elements romans, visigots, musulmans, mossàrabs, gòtics, barrocs... 

L'arquitecte Rafel Moneo va afirmar que era "Un monument on la grandesa radica en ser la crònica d'una llarga història: pot ser, que cap altra obra d'arquitectura pogués, explicar-nos tan bé el que ha estat la història d'Espanya".

Amb 23.400 metres quadrats, va ser la segona mesquita més gran del món. Hi ha 1.300 columnes de marbre, jaspi i granit sobre les que es recolzen arcs de ferradura bicolors. El resultat és un immens bosc de columnes coronat de dobles arcs que recorda un palmerar. 

Val la pena anar a Còrdova per veure aquesta meravella declarada Patrimoni de la Humanitat.

La mesquita vista des de la torre del campanar

Una de les portes exterior de la Mesquita / Torre del campanar i el pati dels tarongers

L'interior de la Mesquita recorda un palmerar

Elements de la iconografia cristiana se superposen amb els arcs de ferradura musulmans

Capelles laterals