És una de les dotze illes principals del Dodecanès (les més properes a Turquia). Però està també a prop de les Cíclades (les illes centrals) amb les que comparteix arquitectura i paisatge
Té moltes esglésies i capelles, diuen que més de 360, una per cada dia de l'any, que esquitxen un paisatge de colors marrons i daurats amb petites taques blanques de les capelles, que t'acompanyen al llarg del viatge
Quan entres a una capella, l'edifici en si mateix és un microcosmos de l'univers, amb la cúpula, pintada de blau, que representa el cel sobre la terra. De cop i volta entres en un món silent i de frescor en contrast amb la calor de fora. No sents ni el cant de les cigales, ni el vent, ni el mar. La pau t'envolta i et fa sentir, encara més, que estàs en una illa
Totes les petites capelles tenen la clau a la porta perquè tothom hi pugui entrar.
Sempre trobes aigua, espelmes, llumins, encens ... per fer ofrenes. Però també l'escombra i el recollidor per mantenir-les netes i polides.
Encara que estiguin a llocs solitaris, estan impecables, emblanquinades i restaurades
Són un magnífic exemple d'arquitectura popular, senzillesa i d'integració en el paisatge
 |
| Agios Giorgios (II) |
 |
| Agios Giorgios (I), Vathy |
 |
| Agios Giorgios (I), Vathy |
 |
| Stavros |
 |
| Agios Phanorius |
 |
| Agios Panteleimonas |
 |
| Agios Petros, Agios Paulos |
 |
| Agios Konstantinos |
 |
| Agios Ioannis (IV) |
 |
| Pannagia de Castro |
 |
| Esglésies de Khôra |
