EGIPTE, sota el sol d'Horus

Feia anys que volíem conèixer Egipte, però sempre ho ajornàvem, guiats per l’esperança de la inauguració del nou Gran Museu Egipci. Finalment, la tardor passada va obrir les portes després de gairebé vint anys d’obres. Un projecte faraònic —en escala i ambició— que realment val la pena conèixer.

Aquesta primavera vam fer un primer recorregut: El Caire, la propera Saqqara, Luxor —l’antiga Tebes—, i els més llunyans Abidos i Denderah.

Queden per a futurs viatges el curs de l’Alt Nil fins a Abu Simbel, la mediterrània Alexandria i l’oasi de Siwa, on Alexandre el Gran va ser reconegut com a faraó, en un itinerari amb ganes de tornar a la primavera, quan la temperatura és agradable i el sol acompanya sense agobiar.

GRÈCIA, el llegat hel·lenístic (3). Macedònia i Àsia Menor

Hi ha viatges que ens traslladen en l’espai i obren camins en el temps. Aquest ens porta a Macedònia —fèrtils planes obertes al nord de Grècia— i a l’Àsia Menor, on la Mediterrània dibuixa la costa de l’actual Turquia. És una manera de retrobar els fonaments d’una cultura que encara avui sentim com a pròpia. És un territori on Orient i Occident van començar a entrellaçar-se, solament amb les guerres, sinó per una fusió profunda de pobles, llengües i tradicions. El resultat va ser una suma de cultures, un món nou, amb identitat pròpia i en constant transformació.

PER VEURE LES IL·LUSTRACIONS

Aquest volum tanca les publicacions dedicades a Grècia. Els anteriors són:

-Grècia, quadern de viatge a la terra dels déus (2). Creta, Peloponés, Illes del Jònic, Grècia continental.

-Grècia, quadern de viatge a la terra dels déus (1). Atenes, Cíclades, Dodecanés

Calendari 2026. PAPALLONES NOCTURNES DE LA PENÍNSULA IBÈRICA

Sovint es fa servir el terme “papallona” per a tot, però, en realitat, les “àrnes” —com se les coneix popularment— són, generalment, les papallones nocturnes. La majoria tenen una vida més discreta que les diürnes i presenten característiques pròpies: colors més terrosos per camuflar-se millor a la nit, antenes plomoses i ales planes o en forma de teulada. En canvi, les papallones diürnes tenen colors vius, antenes fines amb punta i les ales tancades cap amunt.

Aquest calendari està dedicat a les arnes —algunes de ben vistoses—que omplen la nit de vida al costat de les plantes que les acullen.

GRÈCIA: Samotràcia, Naxos, Paros i Antíparos

Cada any, a la primavera, si és possible, anem uns dies a Grècia, que és com si tornéssim a casa.

Enguany, Samotràcia era el principal objectiu: una illa situada al nord de l’Egeu, propera a Turquia.

Samotràcia és una illa amb molt de pes dins l’antic món grec, ja que era un dels santuaris sagrats, juntament amb Delfos, Delos i Olímpia, amb l’afegit que els seus cultes eren secrets i se’n sap ben poca cosa. També és el lloc on varen trobar la Nike de Samotràcia avui al Louvre.

Després hem viatjat a Naxos, Paros i Antíparos, al cor de les Cíclades, que encara no coneixíem.

Turquia hel·lenística (I)

Dibuixos i anotacions d’un viatge per la Turquia hel·lenística. (I)

Des de Macedònia, terra natal d’Alexandre el Gran, la cultura grega es va expandir cap a Orient. A  Àsia Menor, aquest moviment va donar lloc a l’hel·lenisme: una trobada de cultures que va enriquir l’art, l’arquitectura, la llengua i el pensament del món antic.

Els dibuixos s’han fet a partir de notes, documentació i observacions recollides durant el viatge. Aquest conjunt és la base d’un pròxim llibre —Grècia. El llegat hel·lenístic: Macedònia i Àsia Menor— dins d’una col·lecció dedicada als vestigis i la cultura del món grec, del qual nosaltres en som hereus.