EGIPTE, sota el sol d'Horus

Feia anys que volíem conèixer Egipte, però sempre ho ajornàvem, guiats per l’esperança de la inauguració del nou Gran Museu Egipci. Finalment, la tardor passada va obrir les portes després de gairebé vint anys d’obres. Un projecte faraònic —en escala i ambició— que realment val la pena conèixer.

Aquesta primavera vam fer un primer recorregut: El Caire, la propera Saqqara, Luxor —l’antiga Tebes—, i els més llunyans Abidos i Denderah.

Queden per a futurs viatges el curs de l’Alt Nil fins a Abu Simbel, la mediterrània Alexandria i l’oasi de Siwa, on Alexandre el Gran va ser reconegut com a faraó, en un itinerari amb ganes de tornar a la primavera, quan la temperatura és agradable i el sol acompanya sense agobiar.

GRÈCIA: Samotràcia, Naxos, Paros i Antíparos

Cada any, a la primavera, si és possible, anem uns dies a Grècia, que és com si tornéssim a casa.

Enguany, Samotràcia era el principal objectiu: una illa situada al nord de l’Egeu, propera a Turquia.

Samotràcia és una illa amb molt de pes dins l’antic món grec, ja que era un dels santuaris sagrats, juntament amb Delfos, Delos i Olímpia, amb l’afegit que els seus cultes eren secrets i se’n sap ben poca cosa. També és el lloc on varen trobar la Nike de Samotràcia avui al Louvre.

Després hem viatjat a Naxos, Paros i Antíparos, al cor de les Cíclades, que encara no coneixíem.

Turquia hel·lenística (I)

Dibuixos i anotacions d’un viatge per la Turquia hel·lenística. (I)

Des de Macedònia, terra natal d’Alexandre el Gran, la cultura grega es va expandir cap a Orient. A  Àsia Menor, aquest moviment va donar lloc a l’hel·lenisme: una trobada de cultures que va enriquir l’art, l’arquitectura, la llengua i el pensament del món antic.

Els dibuixos s’han fet a partir de notes, documentació i observacions recollides durant el viatge. Aquest conjunt és la base d’un pròxim llibre —Grècia. El llegat hel·lenístic: Macedònia i Àsia Menor— dins d’una col·lecció dedicada als vestigis i la cultura del món grec, del qual nosaltres en som hereus.