A l'edat mitjana, la presència dels Cavallers de Sant Joan li va donar el seu aspecte actual, amb la gran fortalesa a la vora del port i el palau del gran mestre al costat. Durant la dominació otomana també si varen construir algunes mesquites.
La ciutat medieval de Rodes, ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Actualment el turisme satura el nucli antic, però val la pena perdre's pel laberint de carrers de la ciutat emmurallada.
( llibreta 13x21 cm, paper Arches 300 g, aquarel·les Windsor & Newton, rotulador)
 |
| El nucli antic emmurallat dona a mar |
 |
| Font medieval a la plaça d'Hipòcrates, centre neuràlgic del nucli antic de Rodes |
 |
(I) Agia Triada (santa trinitat) s. XIV. Originalment era una església catòlica. Més tard duran la dominació otomana es va convertir en una
mesquita, de la qual, només en queda la base del minaret, que va ser destruït per un terratrèmol. Posteriorment és convertí de nou en capella ortodoxa.
(II) Carrer dels cavallers (Odos Ippoton) l'orde militar que custodiava Rodes estava formada per cavallers procedents de gran part
de l'Europa cristiana. El carrer format bàsicament per cases del segle XV està pràcticament igual que fa cinc-cents anys.
Escuts de les diferents ordres que s'exhibeixen a les entrades de les cases.
|
 |
| (I) El deliciós Mercat Nou construït pels italians en el període de la seva dominació (1912-1943) barreja l'estil otomà i bizantí amb toc d'art déco. (II) Detall de les columnes i templet central per a la venda de peix. |
 |
| La mesquita de Murat Reis a la ciutat nova. / Cementiri otomà annexe a la mesquita Lawrence Durrell: Les illes gregues. «Va ser a Rodes on vaig passar aquests anys tan feliços després de la guerra, recollit al jardí sagrat de Murat Reis. Vaig estar realment vivint en un cementiri turc de tal bellesa i silenci que sovint desitjava morir i quedar segellat en una d'aquelles belles formes; jeure allà somiant per sempre amb Eyoub i les grans dames que somien el temps en el vehement silenci de la calor turc, amb només el so de les fulles que cauen ... La meva taula al jardí rosegada per la calor i el vi vessat; en ella de vegades prenia notes o dibuixava alguna cosa. Tot transcorria amb suor, calor i vi...» «El pati estava completament envoltat d'hibiscs en flor - la més bella, tenaç i femenina planta que existeix. » |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per el teu comentari.