dimecres, 22 d’agost del 2018
Il·lustracions per un llibre sobre cuina Mediterrània
diumenge, 15 d’abril del 2018
CALENDARI 2019. Papallones diürnes de la Mediterrània.
A la Terra, tres de cada quatre animals són insectes i, dins d'aquest grup, el segon més nombrós són les papallones. Es calcula que al món n'hi ha més de 200.000 espècies. En la Conca Mediterrània, diuen, n'hi ha al voltant de 3.000 espècies, moltes encara no han estat identificades.
Tot i la simpatia i popularitat que desperten, són unes grans desconegudes.
12 aquarel·les per un futur calendari de les papallones més característiques del nostre Mediterrani. Ambientades amb la planta de la qual s'alimenten preferentment.
Tot plegat fet amb el record de les làmines de botànica dels s. XVIII i XIX.
Tot i la simpatia i popularitat que desperten, són unes grans desconegudes.
12 aquarel·les per un futur calendari de les papallones més característiques del nostre Mediterrani. Ambientades amb la planta de la qual s'alimenten preferentment.
Tot plegat fet amb el record de les làmines de botànica dels s. XVIII i XIX.
dissabte, 10 de febrer del 2018
CÒRDOVA, l'herència musulmana
El califat Omeia era un estat musulmà andalusí amb capital a Còrdova.
La ciutat tenia 250.000 habitants a l'any 935 i va superar els 500.000 a l'any 1000 (alguns historiadors parlen d'1 milió d'habitants).
Va ser l'època de màxima esplendor de l'Andalús.
El califa Omeia va ser un gran impulsor de la cultura: va dotar a Còrdova amb prop de setanta biblioteques, va fundar una universitat, una escola de medicina i una altra de traductors del grec i de l'hebreu a l'àrab. Va fer ampliar la Mesquita de Còrdova. El traçat dels seus carrers i "patios" reflexa, encara avui, aquesta rica herència.
( llibreta 13x21 cm, paper Arches 300 g, aquarel·les Windsor & Newton, rotulador)
La Mesquita de Còrdova
Es va començar a construir l'any 785, amb la reutilització de columnes i capitells procedents d'èpoques anteriors (romans i visigots).
Després de diverses ampliacions i reconversió en catedral cristiana, el conjunt és d'un eclecticisme total on podem trobar elements romans, visigots, musulmans, mossàrabs, gòtics, barrocs...
L'arquitecte Rafel Moneo va afirmar que era "Un monument on la grandesa radica en ser la crònica d'una llarga història: pot ser, que cap altra obra d'arquitectura pogués, explicar-nos tan bé el que ha estat la història d'Espanya".
Amb 23.400 metres quadrats, va ser la segona mesquita més gran del món. Hi ha 1.300 columnes de marbre, jaspi i granit sobre les que es recolzen arcs de ferradura bicolors. El resultat és un immens bosc de columnes coronat de dobles arcs que recorda un palmerar.
Val la pena anar a Còrdova per veure aquesta meravella declarada Patrimoni de la Humanitat.
La ciutat tenia 250.000 habitants a l'any 935 i va superar els 500.000 a l'any 1000 (alguns historiadors parlen d'1 milió d'habitants).
Va ser l'època de màxima esplendor de l'Andalús.
El califa Omeia va ser un gran impulsor de la cultura: va dotar a Còrdova amb prop de setanta biblioteques, va fundar una universitat, una escola de medicina i una altra de traductors del grec i de l'hebreu a l'àrab. Va fer ampliar la Mesquita de Còrdova. El traçat dels seus carrers i "patios" reflexa, encara avui, aquesta rica herència.
( llibreta 13x21 cm, paper Arches 300 g, aquarel·les Windsor & Newton, rotulador)
 |
| Còrdova vista des de la "Torre Calahorra" amb el "Puente Romano" i el Guadalquivir en primer terme. La Mesquita al centre |
 |
| L'església del "Cristo del Descendimiento" a la plaça de Santa Teresa / El "Cristo de los Faroles" a la plaça Capuchinos. |
 |
| "Patio" del palau de Viana / "Patio" del carrer Encarnación |
 |
| Plaça Jerónimo Paez |
 |
| Banys àrabs reconvertits en "tablao flamenco" del carrer Velázquez Bosco |
La Mesquita de Còrdova
Es va començar a construir l'any 785, amb la reutilització de columnes i capitells procedents d'èpoques anteriors (romans i visigots).
Després de diverses ampliacions i reconversió en catedral cristiana, el conjunt és d'un eclecticisme total on podem trobar elements romans, visigots, musulmans, mossàrabs, gòtics, barrocs...
L'arquitecte Rafel Moneo va afirmar que era "Un monument on la grandesa radica en ser la crònica d'una llarga història: pot ser, que cap altra obra d'arquitectura pogués, explicar-nos tan bé el que ha estat la història d'Espanya".
Amb 23.400 metres quadrats, va ser la segona mesquita més gran del món. Hi ha 1.300 columnes de marbre, jaspi i granit sobre les que es recolzen arcs de ferradura bicolors. El resultat és un immens bosc de columnes coronat de dobles arcs que recorda un palmerar.
Val la pena anar a Còrdova per veure aquesta meravella declarada Patrimoni de la Humanitat.
 |
| La mesquita vista des de la torre del campanar |
 |
| Una de les portes exterior de la Mesquita / Torre del campanar i el pati dels tarongers |
 |
| L'interior de la Mesquita recorda un palmerar |
 |
| Elements de la iconografia cristiana se superposen amb els arcs de ferradura musulmans |
 |
| Capelles laterals |
divendres, 15 de desembre del 2017
ISLÀNDIA. Els colors de l'hivern
Islàndia a l'hivern és el negatiu de les imatges que tenia de quan i vàrem estar fa dos anys a l'estiu.
El color negre predominat de les seves muntanyes, ara cobertes de neu, són d'un blanc rosat o lila... segons l'hora del dia.
Els verds del seu paisatge es transformen en daurats, ocres...
El cel blau o nuvolat de l'estiu, ara és quasi sempre amb tons rosats i liles, ja que el sol sempre va molt baix.
Quan fa mal temps, es torna monocrom de blacs i negres...
Tot un espectacle a -13º !!
( llibreta 13x21 cm, paper Arches 300 g, aquarel·les Windsor & Newton, rotulador)
El color negre predominat de les seves muntanyes, ara cobertes de neu, són d'un blanc rosat o lila... segons l'hora del dia.
Els verds del seu paisatge es transformen en daurats, ocres...
El cel blau o nuvolat de l'estiu, ara és quasi sempre amb tons rosats i liles, ja que el sol sempre va molt baix.
Quan fa mal temps, es torna monocrom de blacs i negres...
Tot un espectacle a -13º !!
( llibreta 13x21 cm, paper Arches 300 g, aquarel·les Windsor & Newton, rotulador)
 |
| Camí d'Akranes |
 |
| Paisatge des de Borgarnes |
 |
| Pingvellir |
 |
| Gulfoss |
 |
| Entorns de Gulfoss |
 |
| Far de Grotta, Reykjavík |
 |
| Des de la peninsula de Reykjanes |
 |
| Seldjalandfoss / Skògafoss |
 |
| Granja al peu de l'Hekla |
 |
| El port d'Heymaey a les Illes Vestman |
 |
| El port de Sandjerdi |
 |
| Bryggjan, bar de pescadors al port de Grindavik |
 |
| Reykjavík vist des de el Perlan |
 |
| L'Harpa a Reykjavík / Concert de nadal a l'Harpa |
dilluns, 20 de novembre del 2017
CALENDARI 2018. Capelles ortodoxes d'Astipàlea, Grècia
Astipàlea és una illa de la mar Egea.
És una de les dotze illes principals del Dodecanès (les més properes a Turquia). Però està també a prop de les Cíclades (les illes centrals) amb les que comparteix arquitectura i paisatge
Té moltes esglésies i capelles, diuen que més de 360, una per cada dia de l'any, que esquitxen un paisatge de colors marrons i daurats amb petites taques blanques de les capelles, que t'acompanyen al llarg del viatge
Quan entres a una capella, l'edifici en si mateix és un microcosmos de l'univers, amb la cúpula, pintada de blau, que representa el cel sobre la terra. De cop i volta entres en un món silent i de frescor en contrast amb la calor de fora. No sents ni el cant de les cigales, ni el vent, ni el mar. La pau t'envolta i et fa sentir, encara més, que estàs en una illa
Totes les petites capelles tenen la clau a la porta perquè tothom hi pugui entrar.
Sempre trobes aigua, espelmes, llumins, encens ... per fer ofrenes. Però també l'escombra i el recollidor per mantenir-les netes i polides.
Encara que estiguin a llocs solitaris, estan impecables, emblanquinades i restaurades
Són un magnífic exemple d'arquitectura popular, senzillesa i d'integració en el paisatge
És una de les dotze illes principals del Dodecanès (les més properes a Turquia). Però està també a prop de les Cíclades (les illes centrals) amb les que comparteix arquitectura i paisatge
Té moltes esglésies i capelles, diuen que més de 360, una per cada dia de l'any, que esquitxen un paisatge de colors marrons i daurats amb petites taques blanques de les capelles, que t'acompanyen al llarg del viatge
Quan entres a una capella, l'edifici en si mateix és un microcosmos de l'univers, amb la cúpula, pintada de blau, que representa el cel sobre la terra. De cop i volta entres en un món silent i de frescor en contrast amb la calor de fora. No sents ni el cant de les cigales, ni el vent, ni el mar. La pau t'envolta i et fa sentir, encara més, que estàs en una illa
Totes les petites capelles tenen la clau a la porta perquè tothom hi pugui entrar.
Sempre trobes aigua, espelmes, llumins, encens ... per fer ofrenes. Però també l'escombra i el recollidor per mantenir-les netes i polides.
Encara que estiguin a llocs solitaris, estan impecables, emblanquinades i restaurades
Són un magnífic exemple d'arquitectura popular, senzillesa i d'integració en el paisatge
 |
| Agios Giorgios (II) |
 |
| Agios Giorgios (I), Vathy |
 |
| Agios Giorgios (I), Vathy |
 |
| Stavros |
 |
| Agios Phanorius |
 |
| Agios Panteleimonas |
 |
| Agios Petros, Agios Paulos |
 |
| Agios Konstantinos |
 |
| Agios Ioannis (IV) |
 |
| Pannagia de Castro |
 |
| Esglésies de Khôra |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)