divendres, 30 d’octubre del 2015

Personatges de Mèxic

L'any 2008 vàrem recórrer Mèxic durant un mes. En aquell moment encara no tenia la dèria dels quaderns de viatge.

Passats uns anys i quan amb plantejo començar a dibuixar personatges amb aquarel·la, amb va venir a la memòria els personatges entranyables que vàrem trobar i la riquesa ètnica d'aquest país.

Regirant la documentació i imatges que vaig recollir, he fet aquest exercici per plasmar aquests retrats.

Venedor al mercat de Mèrida (Yucatán)
Plaça de Valladolid (Yucatán)

A Valladolid (Yucatán)


St. Felipe (Yucatán)
St. Juan Chamula, el mercat (Xiapas)
En el viatge de Chiuaua a Creel (Barranca del Cobre)

En el viatge de Morelia a DF.


dijous, 17 de setembre del 2015

Sant Feliu de Guíxols, el Salvament de Nàufrags.

A sant Feliu, la Caseta del Salvament de Nàufrags, està situada a la punta del Guíxols, un esperó que divideix la badia en dos ports naturals.

Es un edifici construït l'any 1897 on hi guardaven els útils propis per al salvament marítim. També hi havia una dependència amb llits per acollir els mariners que naufragaven a la costa propera. 

Va sorgir com a filial de la "Sociedad Española de Salvamento de Náufragos". En el 1940 el salvament de nàufrags va quedar en mans de l'Armada, i a partir del 1971 de la Creu Roja del Mar. L'estació de salvament no es va seguir utilitzant a causa de la seva altitud sobre el mar.

Actualment l'edifici està museïtzat com a Museu del Salvament Marítim.



El bot Miquel Boera a la caseta de Salvament, a finals s XIX. (AMSFG)
Barca intentant arribar a la sorra en un dia de temporal, entre el  1890 i el 1900,  amb el bot del Salvament al fons.  (AMSFG)


(llibreta Moleskine de 13x21 cm, rotulador indeleble, aquarel·les)

La Caseta del Salvament de Nàufrags



El port de pescadors amb sant Elm i el Salvament de Nàufregs al fons

El Gudrum II, barco de ferro del port esportiu

dimecres, 2 de setembre del 2015

Les casetes del Garraf

En arribar per mar al poble del Garraf sempre he tingut la sensació que arribava a una illa grega: el petit poble de casetes blanques sobre el turó amb el campanar que sobre surt lleugerament, les muntanyes del Garraf al darrere rocoses i amb poca vegetació, el paisatge sense urbanitzar gràcies a què el Garraf és parc natural...

El poble queda en una “petita illa” de la qual no pot créixer. El tanquen per terra: el tren, la carretera nacional i l’autopista. Per l’altra banda, el mar. 
Fan que el poble del Garraf tot i tenir estació de tren doni sensació d’aïllament . Per no tenir no té ni botigues, només el bar de l'Antonio a la plaça, varius xiringuitos i algun restaurant.

L’indret més bonic són les casetes construïdes a la platja 

El Garraf



LES CASETES DEL GARRAF

Les primeres casetes de la platja del Garraf de les quals se te constància es van construir en el 1923, sembla que eren empleats de la Renfe. Aquestes construccions de caràcter feble es plantaven directament a la sorra, i com era d’esperar s’anaven en orris amb els temporals de l’hivern.


La platja del Garraf en el 1929
Però en el 1931, previ permís de la Comandància de Marina, es va edificar la primera caseta sobre pilars feta bàsicament de fusta i teulades d’uralita. L’èxit d’aquest model de caseta va fer que els altres interessats demanessin permisos per construir altres casetes. Es van establir unes normes: calia pagar 25 pessetes per any, també calia que les casetes estiguessin separades 1 m per prevenir incendis i tenir ventilació. En total es construïren 32 casetes que encara existeixen.

Les casetes als anys 30
En el 1946 acabada la guerra es pintaren de verd anglès i blanc que ha perdurat fins avui en dia i que els hi dóna un aire britànic i elegant.
Posteriorment varen passar a ser propietat del MOPU, el qual s’encarregava de les concessions, prorrogables a 50 anys.
La Generalitat les ha declarat un bé del patrimoni pel seu interès.
Els ocupants actuals bàsicament són descendents de les famílies pioneres que varen construir les casetes.

Són un magnific exemple d’arquitectura popular, plantejades en forma de mitja lluna a la platja. Totes iguales i totes diferents al mateix temps, la majoria construïdes en fusta i algunes decorades amb motllures i motius mariners.

*documentació i fotografies:Història del Garraf de Rafael Mateos Ayza "Fale"

(llibreta Moleskine de 13x21 cm, rotulador indeleble, aquarel·les)

La platja de les casetes

Les 32 casetes

Les casetes 1 de 4

Les casetes 2 de 4

Les casetes 3 de 4

Les casetes 4 de 4

Detall de les casetes del mig

dijous, 30 de juliol del 2015

Grècia i les seves illes.


Viatjar a les illes gregues sense passar per Atenes a veure el Partenó seria imperdonable, i així ho vàrem fer. Anant primer a veure el Partenó i el nou museu fet per preservar les restes de l'acropolis (2009) per despres anar a les illes.

Hem visitat bàsicament les Cíclades que son les que estan mes al centre del mar Egeu. Astypálaia (Dodecanes), AmorgosMikonos, Delos, Milos i Folegandros i Santorini.

La tornada va ser per Creta després de visitar el magnífic museu arqueològic d'Iraklio sobre la cultura Minoica.

Són dibuixos fets alguns directament sobre el terreny, quan disposava d'una ombra, temps i punt de vista adequat. Altres al migdia, quan el sol apreta, en la comoditat de l'apartament que disposàvem. I altres, sobretot els mapes i altres indrets que volia explicar, fets a casa amb la documentació que vaig recollir..

(llibreta Moleskine de 13x21 cm, rotulador indeleble, aquarel·les)


Atenes, les Cíclades i Creta

El Partenó vist desde el turó de Filopappo

Escultures ciclàdiques del museu Arqueològic d'Atenes / Astypàleia

Vista desde el Kastro d'Astypálea

Kaminakia / Capella a st. Nicolaos a Astypàlea

Astypàlea / Ormos Vai

Molins per moldre el gra i el Kastro al fons, Astypàlea / Amorgos

Monestir de Hozoviotissis penjat al single. Amorgos

Kalotaritissa. Amorgos

Capella de Panagia Paraportiani, Mikonos

L'illa sagrada de Delos

Milos / Badia de Milos, vista desde el Kastro

L'aigua i el vent han format el paisatge de Sarakiniko a Milos

Dos pobles de pescadors, Klima i Mandrakia. Milos

La Xora de Folegandros i el monestir de Hora Panagia

El monestir i la Xora a Folegandros

Marges de pedra secad'antics cultius a Folegandros / Capella a Folegandros

Santorini
La ciutat de Oia penjada al single de Santorini

L'antic crater de Santorini


Creta

El palau Cnosos  prop d'Eraklio, Creta

Pintures murals minoiques del museu d'Eraklio, Creta

Chaniá o la Canea, Creta

Rethymno, Creta

Matala. Creta

Paisatge desde la ciutat minoica de Festos. Creta

L'altipla de Lassitia tenia 400 molins per bombejar aigua als anys 50. Creta

Xerocampos, Creta.