En arribar per mar al poble del Garraf sempre he tingut la sensació que arribava a una illa grega: el petit poble de casetes blanques sobre el turó amb el campanar que sobre surt lleugerament, les muntanyes del Garraf al darrere rocoses i amb poca vegetació, el paisatge sense urbanitzar gràcies a què el Garraf és parc natural...
El poble queda en una
“petita illa” de la qual no pot créixer. El tanquen per terra: el tren, la
carretera nacional i l’autopista. Per l’altra banda, el mar.
Fan que el poble del Garraf tot i tenir estació de tren doni sensació d’aïllament . Per no tenir no té ni botigues, només el bar de l'Antonio a la plaça, varius xiringuitos i algun restaurant.
L’indret més bonic són les casetes construïdes a la platja
Fan que el poble del Garraf tot i tenir estació de tren doni sensació d’aïllament . Per no tenir no té ni botigues, només el bar de l'Antonio a la plaça, varius xiringuitos i algun restaurant.
L’indret més bonic són les casetes construïdes a la platja
 |
| El Garraf |
LES CASETES DEL GARRAF
Les primeres casetes de la platja del Garraf de les quals se te constància es van construir en el 1923, sembla que eren empleats de la Renfe. Aquestes construccions de caràcter feble es plantaven directament a la sorra, i com era d’esperar s’anaven en orris amb els temporals de l’hivern.
Les primeres casetes de la platja del Garraf de les quals se te constància es van construir en el 1923, sembla que eren empleats de la Renfe. Aquestes construccions de caràcter feble es plantaven directament a la sorra, i com era d’esperar s’anaven en orris amb els temporals de l’hivern.
 |
| La platja del Garraf en el 1929 |
Però en el 1931, previ
permís de la Comandància de Marina, es va edificar la primera caseta sobre
pilars feta bàsicament de fusta i teulades d’uralita. L’èxit d’aquest model de
caseta va fer que els altres interessats demanessin permisos per construir
altres casetes. Es van establir unes normes: calia pagar 25 pessetes per any,
també calia que les casetes estiguessin separades 1 m per prevenir incendis i
tenir ventilació. En total es construïren 32 casetes que encara existeixen.
 |
| Les casetes als anys 30 |
En el 1946 acabada la guerra
es pintaren de verd anglès i blanc que ha perdurat fins avui en dia i que
els hi dóna un aire britànic i elegant.
Posteriorment varen passar a
ser propietat del MOPU, el qual s’encarregava de les concessions, prorrogables
a 50 anys.
La Generalitat les ha
declarat un bé del patrimoni pel seu interès.
Els ocupants actuals
bàsicament són descendents de les famílies pioneres que varen construir les
casetes.
Són un magnific exemple d’arquitectura popular, plantejades en forma de mitja lluna a la platja. Totes iguales i totes diferents al mateix temps, la majoria construïdes en fusta i algunes decorades amb motllures i motius mariners.
*documentació i fotografies:Història del Garraf de Rafael Mateos Ayza "Fale"
(llibreta Moleskine de 13x21 cm, rotulador indeleble, aquarel·les)
(llibreta Moleskine de 13x21 cm, rotulador indeleble, aquarel·les)
 |
| La platja de les casetes |
 |
| Les 32 casetes |
 |
| Les casetes 1 de 4 |
 |
| Les casetes 2 de 4 |
 |
| Les casetes 3 de 4 |
 |
| Les casetes 4 de 4 |
 |
| Detall de les casetes del mig |
Hola Ramón. M'encanten les aquarel·les dels paisatges que fas. A totes s'hi respira un aire poètic i serè que et convida a posar en pràctica l'experiencia de cercar-los.
ResponEliminaGràcies Oscar
EliminaRamon, Le, quan romàntics sou...!!!!
ResponEliminaGràcies Carme
Elimina