"dibuixant per la vida": 2017

divendres, 15 de desembre del 2017

ISLÀNDIA. Els colors de l'hivern

Islàndia a l'hivern és el negatiu de les imatges que tenia de quan i vàrem estar fa dos anys a l'estiu.

El color negre predominat de les seves muntanyes, ara cobertes de neu, són d'un blanc rosat o lila... segons l'hora del dia.
Els verds del seu paisatge es transformen en daurats, ocres...
El cel blau o nuvolat de l'estiu, ara és quasi sempre amb tons rosats i liles, ja que el sol sempre va molt baix.
Quan fa mal temps, es torna monocrom de blacs i negres...

Tot un espectacle a -13º !!

( llibreta 13x21 cm, paper Arches 300 g, aquarel·les Windsor & Newton, rotulador)

Camí d'Akranes

Paisatge des de Borgarnes

Pingvellir

Gulfoss

Entorns de Gulfoss

Far de Grotta, Reykjavík

Des de la peninsula de Reykjanes

Seldjalandfoss / Skògafoss

Granja al peu de l'Hekla

El port d'Heymaey a les Illes Vestman

El port de Sandjerdi

Bryggjan, bar de pescadors al port de Grindavik

Reykjavík vist des de el Perlan

L'Harpa a Reykjavík / Concert de nadal a l'Harpa

dilluns, 20 de novembre del 2017

CALENDARI 2018. Capelles ortodoxes d'Astipàlea, Grècia

Astipàlea és una illa de la mar Egea.

És una de les dotze illes principals del Dodecanès (les més properes a Turquia). Però està també a prop de les Cíclades (les illes centrals) amb les que comparteix arquitectura i paisatge

Té moltes esglésies i capelles, diuen que més de 360, una per cada dia de l'any, que esquitxen un paisatge de colors marrons i daurats amb petites taques blanques de les capelles, que t'acompanyen al llarg del viatge

Quan entres a una capella, l'edifici en si mateix és un microcosmos de l'univers, amb la cúpula, pintada de blau, que representa el cel sobre la terra. De cop i volta entres en un món silent i de frescor en contrast amb la calor de fora. No sents ni el cant de les cigales, ni el vent, ni el mar. La pau t'envolta i et fa sentir, encara més, que estàs en una illa

Totes les petites capelles tenen la clau a la porta perquè tothom hi pugui entrar.
Sempre trobes aigua, espelmes, llumins, encens ... per fer ofrenes. Però també l'escombra i el recollidor per mantenir-les netes i polides.

Encara que estiguin a llocs solitaris, estan impecables, emblanquinades i restaurades

Són un magnífic exemple d'arquitectura popular, senzillesa i d'integració en el paisatge

Agios Giorgios (II)

Agios Giorgios (I), Vathy

Stavros

Agios Phanorius

Agios Panteleimonas

Agios Petros, Agios Paulos

Agios Konstantinos

Agios Ioannis (IV)

Pannagia de Castro

Esglésies de Khôra

dijous, 16 de novembre del 2017

NORUEGA. De Bergen fins al cap Nord.

Urtigruten «ruta ràpida» en noruec, és el nom d'un servei regular de vaixells que des del 1893 uneix els fiords de Noruega des de Bergen passant pel cap Nord fins Kirkenes, la frontera amb Rússia.

És un recorregut d'uns 2.700 km, i dura 11 dies entre anar i tornar. Va parant en uns 34 ports, assegurant la comunicació de poblacions remotes de la costa Noruega.

La línia ha estat sempre un lligam vital per les nombroses poblacions per on es deté, i és de gran importància per a un país on les comunicacions per terra són difícils. Actualment el turisme cada vegada té més importància.

Pràcticament no es navega mai a mar obert, ja que la costa de Noruega, és un laberint d'illes, fiords i muntanyes de prop de 1.000 m arran d'aigua.

Fer aquest viatge a la tardor té l'inconvenient que el dia és bastant curt, però el paisatge amb els grocs i vermells de la tardor, les muntanyes que ja tenen neu i l'aparició assegurada d'aurores boreals a la nit (quan estàs per sobre del cercle polar) fan que sigui un viatja inoblidable per als que ens agrada el mar i la natura.

( llibreta 13x21 cm, paper Arches 300 g, aquarel·les Windsor & Newton, rotulador)