Fa deu anys vàrem anar per primera vegada a les illes Fèroe de les quals teníem molt bon record. Ara hi hem tornat per veure ocells i recórrer indrets que encara no coneixíem.
Segur que molts de vosaltres no les situeu exactament.
Són un conjunt d'illes que queden en mig de l'Atlàntic Nord entre Escòcia, Noruega i Islàndia. Molt muntanyoses i amb profunds fiords on la pluja, les boires i el fort vent modelen el paisatge. Unes muntanyes sense arbres, però sempre verdes en què podem trobar milers d'ovelles que pasturen lliurement. I moltíssims ocells marins (frarets, xatracs, mascarells...) en els seus formidables penya-segats que donen a mar i perquè no algunes foques.
La majoria dels seus habitants (uns 50.000) viuen de la pesca, sobretot piscifactories de salmó.
Depenen de Dinamarca, però tenen una àmplia autonomia.
L'existència de vols directes Fèroe / Barcelona a l'estiu, perquè porten sobretot els feroesos a les costes del Maresme a prendre els sol, facilita el viatge.
